Rescatats de Salamanca els papers de la Federació Catalana de Teatre amateu
He llegit amb una barreja de sorpresa i incredulitat la recent restitució als seus legítims propietaris d’una nova tramesa dels “papers de Salamanca”, entre els quals figurava la documentació espoliada a la Federació Catalana d’Associacions de Teatre Amateur. Sorpresa en primer lloc, perquè tot i ser coneixedors de la indiscriminada repressió que va patir el nostre país per part de les forces franquistes, poc podia esperar en la meva ingenuïtat, que una entitat dedicada al foment del teatre pogués ésser sospitosa de crims de guerra, o qualsevulla altra indignitat mereixedora de la seva atenció .
La nostra entitat, en aquells moments Joventut Carlista Manresana, va participar entusiàsticament en les activitats que va desenvolupar aquesta Federació als anys trenta, fins i tot un dels seus components, Jaume Turull, en fou vocal al consell directiu. Poc podia jo sospitar que els nostres antecessors a l’elenc de teatre, cada cop que declamaven versos de Sagarra o Guimerà, en realitat escopien bales contra ves a saber quina legalitat o conspiraven a l’ombra de les bambolines. Ai, dels actors, actrius o directors que fan de la cultura un acte de guerra!
Resulta evident que aquesta repressió no va ésser cap acció fruit de l’atzar o del criteri del funcionari de torn, sinó una persecució sistemàtica i organitzada contra les persones i la cultura, en aquest cas el tatre, que cohesiona i dóna sentit al nostre país.
Després de la sorpresa i la incredulitat, deixo pas al convenciment que la nostra tasca manté la seva vigència avui en dia. No només difonen la cultura i el teatre en l’àmbit no professional, a més, posem la nostre petita aportació per seguir apuntalant aquest país.
Josep M. Soler.
