Plaça de les Fonts

Adéu  “corrida” nacional.  

Hem sembla patètic amb la que ara està caient, l’actitud dels diputats del Parlament del Parc – el de Catalunya-. Els pares de la pàtria semblem més preocupats pels animals del zoològic que per tota la crisis econòmica, política i nacional de Catalunya. D’entrada he de dir que no m’agraden els toros, que i estic en contra, però fer dels toros-braus-bous un debat identitari amb sembla una gran collonada (com diria en Josep Pla).
Quan les fàbriques catalanes tanquen, la crisi es més flagrant, i les índexs d’atur pugen com mai i no sabem el que pot passar amb l’Estatut, aquí els suposats representants de la sobirania nacional catalana, es posen el món per “montera” i apa a xerrar de toros, toreros, collonades i més collonades…. quina credibilitat pot tenir un Parlament com aquest? Crec que tots absolutament tots estan “tocan el violón” qui pagarà la despesa d’aquest circ mediàtic de “fomosos” i toreros que van a predicar al Parlament del Parc del Zoològic?.
El dispendi de temps de treball i diners que deu costar aquest espectacle es antològic?. Per fi ara ja no hi haurà toros ni a la Monumental ni en lloc de Catalunya. Quedaran els corre bous de les Terres de l’Ebre i els de la ducal vila de Cardona, on per cert no maten a cap animal.   Catalunya que havia estat una important plaça torera, a Barcelona hi havia hagut al mateix temps tres Places de toros, i ciutats tant emblemàtiques històricament del catalanisme polític tenien la seva : Olot, Vic o Manresa … en són exemples. Els “cosos o ruedos” taurins van servir per fer importants mítings nacionalistes com: els de la Solidaritat Catalana de l’any 1906, si ni vaig errat, o quasi tots els partits polítics democràtics com CDC o PSC-PSOE van fer servir la Monumental en les seves primeres campanyes electorals.
A mi no agraden els toros, ja s’ha de prohibit, és molt bo eliminar aquesta arbaritat…ara caldrà esperar als “señoritos” encorbatats i engominats del PP per veure com tornen a interposar un recurs contra el Parlament català  com ja van fer contra l’Estatut. Però quan tot el món mundial ha estat pendent d’aquesta decisió del Parlament català com de la manifestació per la Independència del proppassat 10 de juliol, vol dir que alguna cosa està passat. Els nostres conciutadans de Catalunya Nord els agraden els toros, toquen els Segadors i la Santa espina a Ceret, però això ja són figues d’un altre paner. Quan la crisi econòmica i política envaeix tot Catalunya, els polítics catalans parlen de toros i del referèndum per la independència de Catalunya quan? I com va dir un anònim poeta tres anys després de les primeres eleccions democràtiques amb debats, cars, estèrils, estúpids i ineficaços com aquest dels toros, “el Parlament català, més que riure fa plorar”.28 de juliol de 2010, dia de l’abolició de les “corrides” de braus a Catalunya

Que passa a l’hospederia i restaurant de Queralt?

L’any 1974, mossèn Josep Maria Ballarín va impulsar - amb els aires nous del Concili Vaticà II - la separació d’Església i Estat a Queralt. Entre ell i per part de l’Ajuntament de Berga el seu secretari Jaume Sanchez i Isac van redactar el projecte de divisió del condomini queraltí.El 4 de novembre va firmar el document de la Partició del Condomini de Queralt el bisbe de Solsona i el 7 de novembre ho feia l’Ajuntament de Berga. Per al bisbat queda el temple i els seus annexos, la sortida al castell on hi ha el campanar, i part de la planta baixa del santuari per a botiga de records, i la resta per a l’Ajuntament. L’Església es va comprometre a no instal·lar cap establiment d’hostaleria i l’Ajuntament a no permetre la venda de records a l’hospederia. El bisbe de Solsona va cedir tots els seus drets sobre Queralt a la parròquia de Berga. Les construccions parroquials ara, a l’any 2010, són de molt fàcil identificació, ja que estan quasi totalment renovades i adequades a les funcions que han de fer; mentre que les construccions de la part municipal – propietat exclusiva de l’ajuntament de Berga - ja fa massa dècades que estan ben deixades de la mà de Déu i sense fer massa servei per allò que havien estat encomanades.L’any vinent tornarà a haver-hi eleccions municipals i la meva pregunta és la de sempre alguna de les candidatures berguedanes farà quelcom per Queralt? Fins quan els edificis propietat de l’ajuntament de Berga del santuari de Queralt seguiran caient, fent-se malbé i sense que ningú en tingui la mínima cura?

Queralt. Un santuari de la Mare de Déu
Edicions El Mèdol; Tarragona, 2004.

Perquè el PSC segueix dividint Catalunya?

Després de les peripatètiques actuacions del president Montilla i sobretot d’Izeta, contra la unitat de la manifestació del 10 de juliol, on volien amagar l’eslògan “Som una nació” i “Tenim dret a decidir” ara la direcció catalana de la secció espanyola del PSOE, el PSC, torna a fer de les seves, dividint un cop més la unitat catalana.

Com que en això de controlar i/o manipular els mitjans de comunicació (ràdio, diaris, TV…) són uns artistes tornen a fer de les seves. Ens volen fer passar pel sedàs del seu Zapatero, que ja fa anys els va ensarronar amb allò de “Pasqual Maragall  aprobaré el Estatut que salga del Parlament” . Però ara – esperem -  que ja no aconsegueixen enredar a ningú de bona fe.

Catalunya és una nació i tenim dret a decidir, i la Independència pot ser possible.

Cal desemmascarar d’una vegada als mentiders, manipuladors i enemics de la llibertat del poble català. N’hi ha que no entenen que la manifestació del 10 de juliol és una fita en la unitat i al marxa del poble català cap a la sobirania i llibertat nacional, per ells serà l’oprobi i la vergonya de ser traïdors a la nació catalana.

I ara com ERC encara pot seguiren un govern, caduc, acabat, anti català i contra les resolucions que aprova per quasi majoria absoluta el Parlament Català.

20 de juliol de 2010

I ara que? Unitat !

I ara que ? Unitat !

Després de la manifestació del dissabte 10 de juliol a Catalunya mai més res serà igual. Milers i milers, de fet més d’un milió llarg de catalans vàrem ocupar el centre de Barcelona i el crit majoritari – no l’únic eh !-  era INDEPENDÈNCIA. Mai no hi havia hagut una manifestació com aquesta, no per la gentada ni per l’alt contingut patriòtic de la reivindicació nacional.  

El polítics han de reflexionar, s’ha d’anar a una nova unitat, com feren ara fa més de cent anys amb la “Solidaritat Catalana” o als darreres anys del franquisme amb l’Assembla de Catalunya i la Coordinadora de Forces Polítiques i més tard Consell de Catalunya.

Ens cal unitat i més unitat que mai, amb el poble català i els seus anhels de llibertat no s’hi juga.

Crec que la unitat de totes les forces independentistes ha de ser un fet pel que cal unir tots els esforços. No pot haver-hi una sopa de lletres i de sigles els independentistes democràtics  han d’anar units i amb una sola candidatura a les properes eleccions al Parlament Català.

Si no, malament rai, només la unitat pot ser l’eina eficaç que meni al independentisme al Parlament català.

Ara es l’hora d’arraconar els personalismes, s’ha de fer una sola llista, una única candidatura independentista i democràtica, amb bona gent, seriosa, coneguda i respectada per tothom i a més a més bregada en la lluita per la defensa de la llibertat del poble català.

Només la unitat ens pot salvar.

Tot el demés és fer volar coloms.

Ni Iceta ni el President Montilla van impedir la unitat dels catalans sota Omnium Cultural cap a la llibertat. 

La manifestació del dissabte 10 de juliol de 2010, passarà a la història com la del dret a decidir.

El Poble català ha dir prou, la vella, caduca i decimonònica classe política actualment governant a Catalunya ha quedat desbordada, desautoritzada i en ridícul.

Els socialistes més els vells comunistes del PSUC - ICV o el partit fundat als anys trenta, que dóna suport a aquest front d’esquerres sucursalista – ERC. Han quedat marginats. No cal que vinguin ara ha explicar més contes, tots sabem el perquè serveix el tripartit i els seus aliats de Madrid, en Zapatero i companyia, no serveixen `per res de res per defensar Catalunya. Encara hi ha algú, com el propi Puigcercós que fa veure que vol tornar a ser equidistant, quan es qui més recolza el cadavèric govern dels PSC-PSOE de Catalunya i de Madrid (eh!) , crec que després d’aquesta manifestació en Joan Puigcercós no podrà tornar a enganyar mai més a cap català.

Montilla i el seu mascaró de proa, l’inefable Iceta, van despotricar contra Omnium Cultural i intentant manipular des de Catalunya Informa, per que no demanéssim el que tenim dret a fer, el poble va desbordar dissabte a aquests falsos profetes i en van quedar sols com uns mussols i en calçotets. Catalunya ha dit No, no a les mentides, no al sucursalisme amagat sobre una modernor de la que l’escaparata es el patètic ajuntament de Barcelona, Catalunya vol poder exercir el dret a l’autodeterminació i marxar d’aquest reialme espanyol caduc, nefast i anar cap a Europa com un estat més.

El dissabte milers i milers de catalans volien la independència, veurem si ara les partits catalanistes, nacionalistes moderats, o els que prediquen la independència i recolzen al PSC-PSOE, com ERC, reflexionen d’una vegada.

Quan un poble diu prou, alguna cosa passa oi?

Unitat

A la fi s’han posat d’acord, crec que era l’únic que es podia fer. Catalunya de vegades té la desgràcia de tenir dirigents que pensen més en ells, la seva poltrona , i en la seva carrera política que en la llibertat de Catalunya.  

Aquests dies han servit, per reflexionar i veure, com el poble català desborda per la dreta i per l’esquerra als dirigents polítics actuals. Vull dir que els avança per tot arreu.

No anem bé, no anem gens bé.

Ha estat patètica la negociació, millor dit la pressió que ha fet el PSC-PSOE sobre Omnium Cultural. Ni els de CiU, s’haguessin atrevit mai a manipular i dir les barbaritats de l’Iceta ha dit d’Omnium, o a manipular com fer dir notícies falses hores i hores sobre les negociacions i la pancarta a la ràdio que ara, encara, administren – Catalunya Ràdio i Catalunya Informació -.

El poble català els milers i milers de ciutadans que sortiran a la manifestació de demà, donaran una lliçó a tots, vull dir que cridaran el que voldran o voldrem i portaran o portarem les pancartes que s’hauran fet i aleshores si que riurem. Nno podran impedir que la gent cridi el que vulgui i xiuli a qui li sembli.

Soc dels que creu que no s’ha de xiular mai a ningú, ni portar o fer pancartes ni pintades negatives a contra ningú, s’ha de ser positiu, sempre mirar endavant, però després de la peripatètica negociació de l’encapçalament de la manifestació a més d’un dels polítics  el poble li trucarà el crostó.

No soc adiví com la il·lustre berguedana Aramís Fuster, però hi ha coses que es veuen a venir i de lluny ehhehe, n’hi  ha que han marejat la perdiu, per lluir el seu cap de llista, - un catalanista de tota la vida oi? – i a sobre voler anar a la presidència d’una manifestació, que en contes de la defensa d’un Estatut retallat per un Tribunal de dubtosa validesa jurídica.

Serà una manifestació pel dret a decidir, per l’Autodeterminació i per la Independència Nacional, i no crec que m’equivoqui gaire….

Els polítics catalans, molts han jugat aquests dies amb el sentiments de tot el poble català, i el poble, que és molt savi, i també és sobirà i a sobra cada quatre anys el deixen votar, de vegades té respostes - democràtiques eh eh  - que no se les esperen els qui creuen que poden manipular-nos, enredar-nos, manar-nos i decidir per nosaltres.

Apa que per avui ja n’hi ha prou

Bona Manifestació i

Visca Catalunya Lliure

9 de juny de 2010

Visca Catalunya Lliure !

Quan tothom estava d’acord en fer la manifestació unitari solta un eslògan “neutre” de “Som una nació, Nosaltres Decidim.”.  Montilla, el president de Catalunya no el vol. Els del PSC-PSOE, espanyols com sempre son els reis de nedar i guardar la roba i d’enganyar al poble català. De vegades la prudència fa traïdors i quan és el propi president de Catalunya qui es baixa els pantalons – quedant-se en els ridículs calçotets – per voler transformar una manifestació unitària patriòtica i catalana en una desfilada folklòrica que agradi als PSOE de Madrid.Els catalans tenim una llarga tradició d’unitat política, al marge dels partits, encara que siguin els que manen com ara el PSC-PSOE. La Solidaritat Catalana, amb la seva manifestació de milers i milers de catalans al Saló de Sant Joan de l’any 1907, si no vaig errat, n’és un exemple i l’Assembla de Catalunya un altre.Deia el poeta Salvador Espriu “De vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, Però mai no ha de morir tot un poble per un home sol.”, escolta bé això Montilla, Mas Puigcercos, Pujol, Carod o …. Laporta, Carretero.

El Poble català esta fart, tip i retip de falsos profetes i mentiders.  I mentrestant ahir – tota la tarda dimarts - des de la mas mèdia socialista-tripartit-Montilla l’emissora de la Generalitat de Catalunya  Catalunya Ràdio informa que Montilla encapçalarà la mani amb la senyera quan això tothom sabia, que no era la veritat. La junta d‘Òmnium es reunia a les set del vespre. Això té més d’un nom : mentiders, manipuladors, traïdors, dictadors i ….  anticatalans.  I evidentment Omnium seguia defensant el de sempre. O la dotzeneta d’intelectualets del PSC-PSOE, o d’alguns d’aquesta comparsa son vells coneguts de tothom, per la seva militància comunista i que mai s’ha mullat per les llibertats nacionals de Catalunya, i ara només volen la senyera…. Quan els antics militants i dirigents de la sortosament extinta Bandera Roja, (Organización Comunista de España) demanen només la senyera, es per posar-se a tremolar, els qui tenim anys sabem, per haver-los patit, que mai hi havia hagut un partit tant demagog i anti català com ells – des de la perspectiva d’esquerres i leninista oi¿ -

Us torno a posar el link per veure si aquests divisors i embolicadors del poble i la unitat nacional catalana els cau la cara de vergonya de signar el que han signat i al costat de qui ho han fet. El temps i la història posa a tothom al seu lloc.  

Manifest de la verrgonya  :  http://unitatpercatalunya.wordpress.com/ 

“Som una nació, Nosaltres Decidim”.

Tots el proper Dissabte 10 de Juliol

Hora a les 5,30 de la tarda a dos quarts de 6

Lloc Passeig de Gràcia Aragó, davant del Bulevard Rosa

Visca Catalunya Lliure  !

A la fi tot està clar :      

                                                                         ttp://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20100708/53960057654/una-gran-senyera-ira-en-el-centro-con-las-autoridades-detras-y-el-lema-partido-a-ambos-lados.html

Qui segueix dividint a Catalunya, el president Montilla o Omnium Cultural ?

Quan tothom estava d’acord en fer la manifestació unitari solta un eslògan “neutre” . Montilla, el president de Catalunya no vol “Som una nació, Nosaltres Decidim”. De vegades la prudència fa traïdors, quan és el propi president de Catalunya qui es baixa els pantalons i vol transformar una manifestació unitària en una desfilada folklòrica.

Els catalans tenim una llarga tradició d’unitat política, al marge dels partits, encara que siguin els que manen. La Solidaritat Catalana, amb la seva manifestació de milers i milers de catalans al Saló de Sant Joan de l’any 1907, si no vaig errat, n’és un exemple.

Ara, després dels acords assumits per tothom, hi ha qui no vol indisposar-se amb Madrid, amb els seus “jefes” i vol canviar el nom de la pancarta i la forma de fer de la manifestació. Crec que hem de dir que no. Ja n’hi ha prou de mitges tintes, de mitges veritats, el catalans volem ser el que som i volem la llibertat nacional. Mai més Catalunya ha d’estar hipotecada, pel seu futur nacional, per cap partit polític ni per cap polític de via estreta… un poble no pot dependre de qui li té les cadenes per lligar-lo i sotmetre’l o la tralla per fuetejar-lo.

Deia el poeta Salvador Espriu “De vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, Però mai no ha de morir tot un poble per un home sol.”, escolta bé això Montilla, Mas Puigcercos, Pujol, Carod o …. Laporta, Carretero.

Sigueu dignes de ser catalans i dirigents de la nació catalana o foteu el camp d’una vegada.

El Poble català esta fart, tip i retip de falsos profetes i mentiders.  

I mentrestant ahir – tota la tarda - des de la mas mèdia socialista-tripartit-Montilla l’emissora de la Generalitat de Catalunya  Catalunya Ràdio informa que Montilla encapçalarà la mani amb la senyera quan això tothom sabia, que no era la veritat. La junta d‘Òmnium es reunia a les set del vespre. Això té més d’un nom : mentiders, manipuladors, traïdors, dictadors i ….  anticatalans.  

O la dotzeneta d’intelectualets del PSC-PSOE, o d’alguns d’aquesta comparsa son vells coneguts de tothom, per la seva militància comunista i que mai s’ha mullat per les llibertats nacionals de Catalunya, i ara només volen la senyera…. 

En fi en veurem tantes, fins que no siguem independents.  

Us poso el link per veure si aquests divisors i embolicadors del poble i la unitat nacional catalana els cau la cara de vergonya de signar el que han signat i al costat de qui ho han fet. 

El temps i la història posa a tothom al seu lloc.  

Manifest de la vergonya :

 http://unitatpercatalunya.wordpress.com/ 

“Som una nació, Nosaltres Decidim”.

Dimarts, 6 de juliol de 2010

Qui divideix Catalunya, Montilla o Omnium Cultural ?

Quan tothom estava d’acord en fer la manifestació unitari solta un eslògan “neutre” . Montilla, el President de Catalunya no vol “Som una nació, Nosaltres Decidim”. De vegades la prudència fa traïdors, quan és el propi president de Catalunya qui es baixa els pantalons i vol transformar una manifestació unitària en una desfilada folklòrica.

Els catalans tenim una llarga tradició d’unitat política, al marge dels partits, encara que siguin els que manen. La Solidaritat Catalana, amb la seva manifestació de milers i milers de catalans al Saló de Sant Joan de l’any 1907, si no vaig errat, n’és un exemple.

Ara, després dels acords assumits per tothom, hi ha qui no vol indisposar-se amb Madrid, amb els seus “jefes” i vol canviar el nom de la pancarta i la forma de fer de la manifestació. Crec que hem de dir que no. Ja n’hi ha prou de mitges tintes, de mitges veritats, el catalans volem ser el que som i volem la llibertat nacional. Mai més Catalunya ha d’estar hipotecada, pel seu futur nacional, per cap partit polític ni per cap polític de via estreta… un poble no pot dependre de qui li té les cadenes per lligar-lo i sotmetre’l o la tralla per fuetejar-lo.

Deia el poeta Espriu “De vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, Però mai no ha de morir tot un poble per un home sol.”, escolta bé això Montilla, Mas Puigcercos, Pujol, Carod o …. Laporta, Carretero.

Sigueu dignes de ser catalans i dirigents de la nació catalana o foteu el camp d’una vegada. El Poble català esta fart, tip i retip de falsos profetes i mentiders.

Dilluns, 5 de juliol de 2010