Dibuix de Sagarra–Alfons XIII, el Cametes - Infata Isabel, la Xata - Joan Carles i Sofia 

La casa de Borbó i la Patum  

Els Borbons han estat homenatjats amb tandes ex profeso de la Patum. Vilardaga diu que el 6 de juliol de 1833 es va fer Patum extraordinària, per la proclamació com a reina d’Isabel II. En temps de les  Carlinades i del trienni Liberal també n’hi hagué d’extraordinàries. Ara la Patum més sonada fou la del Corpus de l’any 1838 quan a Berga es va hostatjar la Junta Superior de Catalunya, la dels carlins, el pare del poeta, dramaturg i escriptor Josep Maria de Sagarra, en Ferran de Sagarra i de Siscar va escriure un llibre sobre la primera guerra carlina, usa les informacions que del seu avi Ferran de Sagarra i de Llinars, membre de la Junta; reprodueix l’aquarel·la feta per Ferran de Sagarra. En aquest dibuix es veuen l’Àliga, el Tabaler; els dimonis que segueixen sent meitat Maces meitat Plens; sant Miquel; la Guita; un possible representació d’un cavallet; el Gegant Vell tocat amb la boina carlina… la façana de la casa que ara pot ser entre el balcons de la casa de cal Ros i la dels Farguell de Maguarola, just on es posa l’empostissat de fusta del Tabaler, hi ha una placa que pomposament diu Plaza de Carlos V. 

A l’any 1908 el rei Alfons XIII , va pujar a Berga  i li van fer Patum extraordinària  el llibre d’actes de l’ajuntament del 19 octubre de 1908 diu  “…el excelentísimo gobernador civil había pasado a esta ciudad a fin de comentar varios detalles para el acto de la visita de S.M. y entre otros particulares relativos a la visita dicha y estancia del monarca es esta población, le había indicado el señor gobernador que el Rey presenciara la Patum desde el balcón de la casa de Manuel Farguell en la que seria obsequiado con un the”.  L’historiador i amic Josep Noguera és qui explica millor la visita reial a Berga, al seu llibre malauradament exhaurit, de la mineria al Berguedà.

Per la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt, la festa més important, més viscuda i més popular de les que hi ha hagut, fins ara a Berga com es natural es va fer Patum, davant de la Infanta la Xata (tieta de l’Alfons XIII), el programa de mà de la Coronació destaca que a la Patum “evolucionant 8 típics diables plens de coets”.  Joan Carles, l’ara recentment anomenat pel consistori berguedà persona non grat, i Sofia de Grècia van venir a Berga el 17 de febrer de 1976 era en el seu primer viatge a Catalunya con a rei, la ciutat va fer Patum altre vegada.

En fi que Déu i faci més que nosaltres, els fets són com són, ara potser les vingudes a Berga de la casa de Borbó per veure la Patum, ja seran historia.

Ramon Felipó

ara seré en aquest altre bloc de Regió 7

9 de maig de 2002

ara seré en aquest altre bloc de Regió 7

http://comunitats.regio7.cat/blocs/rfelipo

emigro a aquest altre bloc, gràcies per seguir-me

La reial sarsuela berguedana d’aquest cap de setmana

La reial sarsuela berguedana  

d’aquest cap de setmana.

Al darrer ple municipal de Berga, la CUPS 3 regidors va presentar la declaració de persona non grata al rei d’Espanya. El grup de CiU 9 regidors i els del PSC 4 regidors es van abstenir.  El PP 1 regidor va votar-hi en contra. http://www.elmundo.es/elmundo/2012/05/04/barcelona/1336112254.html

Mai el nom de Berga havia ressonat per tot el món com ara, des de New Zealand, Shanghai, Taiwan, Nova York, Washington DC, London …  i tota llatinoamerica…  Berga és el melic de republicanisme… i anar fetn, ja se sap Berga és com és. http://www.dbergueda.cat/noticies/noticia.xsp?id=11563 i http://www.regio7.cat/bergueda/2012/05/05/berga-retira-segon-cop-medalla-dor-imposada-franco/196671.html i

http://www.washingtonpost.com/world/europe/spains-king-juan-carlos-declared-unwelcome-person-by-town-in-northeastern-catalonia/2012/05/05/gIQADGNQ3T_story.html

la cosa no té aturador, n’hi haurà que riuran, d’altres estaran esgarrifats, el nom de Berga ha sortit als grans diaris de tot el món, a les ràdios i televisions …

http://nz.news.yahoo.com/a/-/world/13612897/spains-king-declared-unwelcome-by-town/

 The Guardian http://www.guardian.co.uk/world/feedarticle/10228637

al diaris de las Vegas http://www01.lasvegassun.com/news/2012/may/05/eu-spain-troubled-king/

de Boston, Buenos Aires Mexico DF mireu aquesta pàgina de Vila Weeb http://www.vilaweb.cat/noticia/4008877/20120506/washington-post-resso-decisio-berga-declarar-borbo-persona-non-grata.html  

 http://www.usnews.com/news/world/articles/2012/05/05/spains-king-declared-unwelcome-by-northern-town

i aquí seguim com sempre, Queralt, Mn. Armengou, els Rasos de Peguera, Patum, el Castell de sant Ferran …   la supressió del Jujat , la manca de feina …. les pintades pels carrers des de fa més de 4 anys que no es netejen…. el Serra de Noet…. la fornícula de sant Pere de Madrona, el Pi de les Tres Branques, els Pastorets, … els rovellons, no se que dir, potser hi ha 80.000 entrades sobre això del Borbó i Berga.

http://www.vozbcn.com/2012/05/04/112181/berga-non-grato-rey/

 amb alemanys http://www.sueddeutsche.de/panorama/koenig-juan-carlos-von-spanien-persona-non-grata-1.1349377      http://german.ruvr.ru/2012_05_06/73947038/   

 http://www.news.at/articles/1218/43/326982/koenig-juan-carlos-persona

Cliqueu Berga i “non grata” o

bé Berga Spanish  king “Unwelcome person”

per les referències en alemany “König Juan Carlos von Spanien non grata”

i apa potser riureu, potser plorareu, però de ben segur que no restareu indiferents. N’hi ha que creuen que a Berga tot l’any és carnaval.

Ramon Felipó

Barcelona - Berga 7 de maig de 2012

editorial Regió 7 http://www.regio7.cat/opinio/2012/05/08/aprovacions-dobles-berga/197007.html

i ara es desdiuen http://www.regio7.cat/bergueda/2012/05/08/grups-berga-aposten-defensar-afers-locals-no-mocions-del-rei/196953.html

El Call de Berga

Els jueus varen estar molts anys a Berga, van deixar constància històrica i documental. Només cal llegir els llibres sobre el passat de Berga de Jacint Vilardaga per saber-ne una miqueta, malauradament tots els llibres de Vilardaga, la seva obra bàsica per comprendre la historia de Berga està esgotada i només es poden trobar en llibreries de vell. Hi havia molta documentació de la presencia jueva berguedana als papers de l’arxiu familiar Boatella Senespleda de Berga.

Quan era regidor de Berga Josep Pons Arcas, els anys en que es feu la rehabilitació, per part de la Generalitat de la Plaça de sant Pere, Pons es va cuidar de fer fer un petit arrengament i repintat  general a les voltes de l’antic call. Per la inauguració d’aquestes obres va pujar un alt càrrec de l’ambaixada isrealí de Madrid. Fou fet, si no l’erro, una exposició sobre la presència jueva a Catalunya i un fulletó referent al seu pas per Berga. Des d’aleshores res de res… bé i els jueus nord-americans i els que viuen a Israel, que sovint funcionen com un important lobby econòmic i turístic viatgen molt, mai no vindran a la Catalunya central si no reben la corresponent informació dels nostres calls. El call manresà era destacat abans de l’expulsió dels jueus, com també ho era el de Berga. En els anys que vaig viure a Londres vaig poder anar a una exposició a la British Library del British Museum de bíblies jueves entre les que n’hi havia una d’espectacular feta a Solsona. Serra Vilaró parla també de presencia jueva a Bagà, però no en diu res de on era el seu call.

Cal, apostar per un turisme de qualitat, bé, pel tipus de turisme que es pugui o vulgui, però les pàgines de la Vanguardia del 30 d’abril, ho feien de forma contundent pels calls medievals jueus catalans, amb el total oblit de les nostres comarques.

A Manresa han tornat a recuperar les rutes de sant Ignasi, la “Manresa Ignaciana” de fa uns pocs anys. És que els alumnes i la influencia jesuítica fan que la santa Cova sigui coneguda arreu del món, moltes de les grans ciutats on hi ha hagut jesuïtes, com Londres tenen un carrer dedicat a Manresa, com a la tira de ciutats dels Estats Units, Sud Amèrica  o Canadà.

Si Berga, vol apostar pel turisme, cosa que sento a dir des da fa anys i panys, ho ha de fer globalment. Hi ha llibres que poden servir de reclam turístic com els dietaris del Baró de Maldà – va viure tres anys a Berga duran la Guerra contra Napoleó i en va fer tres volums de la seva estada -  o qualsevol de les històries o novel·les carlines com els tres llibres de Pío Baroja o Joan Perucho. Queralt fou lloat per Verdaguer, Pla, Procel i… una immensitat d’autors catalans, però ni el santuari de Queralt ni el Castell de Sant Ferran que havien estat dos importants centres turístics, avui a l’any 2012 no serveixen per res, vull dir que no tenen cap infraestructura de restaurant o hostatjaria com Déu mana. Les pistes d’esquí dels Rasos de Peguera segueixen tancades, on segons tots els historiadors catalans fou el primer indret de Catalunya a practicar l’esqui modern…   

La primera Guia turística berguedana la va fer mossèn Postiu, es va editar a Madrid l’any 1916, amb motiu de la coronació canònica de la Mare de Déu de Queralt, aviat farà cent anys d’aquesta la guia i de la coronació…  Berga, si ha de sortir de l’atzucac econòmic, … cultural actual, ho ha de fer apostant per un bon turisme i oferint uns bons serveis, si no serà com sempre passa a Berga molt i molt xerrar, molt i molt fer faraònics projectes presentats en espectaculars maquetes… però el més calent seguirà sent a l’aigüera, com ara.

Ramon Felipó

http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-3635-cat-voltes_den_claris_o_la_berruga_al_call_jueu.htm 

aqui hi ha més  fotos del Call de Berga

Sant Marc 2012

25 Abril 2012

El vot del poble de Sant Marc conmemora els fet ocorreguts per combatre la plaga de la llagosta del 19 de juny de 1687. Mossèn Ribera, citant un extracte procedent d’una copia d’un volum del Llibre Verd de l’Ajuntament desaparegut al final de les guerres carlines, conta: “fou els cas que en arribar dita miraculosa Imatge sobre els molins darrera de el castell, aparegué una diadema o corona al cel que era, segons podia divisar-se, del color de l’arc iris. I el raig de sol era enmig de dita diadema, i continuà estant sobre la santa Imatge servint de dosser a tan sobirana Reina fins que la processó fou a l’església del convent de santa Magdalena, fora les muralles de la Vila, on eixiren amb el tàlem, capes i bordons a acompanyar i rebre dita Santa Imatge, i en estar el sant simulacre de Maria Santíssima de Queralt cobert amb el tàlem, s’apagà i esvaí aleshores la miraculosa diadema que el cel havia posat sobre la santa Imatge per tributar-li el degut culte i veneració i ensenyar-nos a nosaltres com hem de venerar-la. D’aquest miraculós prodigi fan fe moltissimes persones fidedignes a qui jo, Josep Altarriba, notari d’aquesta vila, he oït referir-ho”.    

Per tenir memòria d’aquests fets es va construir la capella de l’Oratori o Queralt Xic i cada any el poble de Berga hi puja el 25 d’abril, per sant Marc, en vot popular. Els Goigs Vells de Queralt ja deien a l’edició de 1750 d’aquest fet:  

De la llagosta, i pestilència, 

esta comarca lliurareua

Berga salut donareu

sols amb vostra presencia

d’ella sereu venerada

per única defensora.

L’Oratori o de Queralt Xic, es diu que es va construir a l’any 1687, per commemorar el prodigi del dia 19 de juny d’aquell any que va fer acabar amb la plaga de la llagosta de que ja s’ha parlat. Per la primera carlinada va desaparèixer un quadre de rajoles valencianes que representava el miracle de la Mare de Déu amb una imatge de Berga i les llagostes. L’església havia estat reformada a principis del segle vint sent les obres pagades per Ramon Soler, la vídua de Lluís Rosal i mossèn Tomàs Costa. A la revista Queralt número 104 de la segona quinzena del setembre de l’any 1917, s’explica que les joies que van sobrar per fer la Corona van servir per restaurar la imatge de la Mare de Déu de l’Oratori que va ser portada a Barcelona pel Pare Postius, per ser restaurada per tal de ser un fidel retrat de la del nostre reial santuari.. abans de ser lliurada a l’artista que l’ha de restaurar va ser presentada a l’arqueòleg de Vic mossèn Gudiol qui va dir que dita imatge era de terra cuita com fins ara s’havia cregut. A l’ADS hi h una carta de 24 de setembre de 1916 adreçada al bisbe de Solsona per la que el batlle i l’arxiprest de Berga demanen permís per restaurar a les seves costes la imatge de la Mare de Déu de Queralt Xic. Es diu que en l’interni es podria col·locar en aquesta església la Mare de Déu de la sagristia de sant Pere. També demanen que mossèn Joan Santamaría sia nomenat capellán de dicho oratorio con una retribución que oportunamente fijaríamos.  

Josep Noguera em va explicar que quan era escolà de la parròquia de Berga per sant Marc de l’any 1950, el primer tinent d’alcalde Ramon Calderer Boixader en nom del consistori va lliurar les claus de Queralt Xic al rector mossèn Manuel Cuadrench. L’església estava guarnia amb boixos i la presidia el gravat de Marià Fortuny. Amb aquest acte municipal es volia significar que es tornava la capella de l’Oratori a la parròquia per la seva finalitat religiosa. Queralt Xic havia estat també destruït pel juliol de 1936. A la post guerra, pels anys quaranta com molts d’altres edificis berguedans va servir per hostatjar gent que venia a Catalunya d’altres indrets d’Espanya com la fàbrica de cal Lluís Ne, coneguda per Villa Rosa.

Desprès del Concili Vaticà II, el rector de Berga va donar en règim de lloguer aquesta capella a un particular, per sort l’arrendatari que la fa servir de garatge, no va destruir l’antiga silueta de la capella, només es va malmetre l’estructura la paret lateral exterior que dona al camí Vell. Seria bo que el més aviat possible la parròquia de Berga recuperi aquesta església per una finalitat molt més digne que ser un garatge particular.

Ramon Felipó

Queralt, El santuari de la Mare de Déu

El Mèdol, Tarragona, 2004 i  Llibres de l’Ìndex, Barcelona, 2011.

Politics vs funcionaris

L’actual govern català només pensa en fer retallades als funcionaris de la Generalitat. En canvi Rajoy no fa el mateix amb els funcionaris estatals. Catalunya que sempre ha estat un país de peatge, ha de patir el doble espoli. Crec que centrar-ho tot amb el funcionariat català es  un greu error, el problema no som els funcionaris, que servim al govern que hi hagi independentment del seu color polític. El problema a Catalunya són els polítics que no saben quin programa han d’aplicar. L’actual govern, vol retallar i seguir retallant a tots els servidors públics, amb la que cau tothom calla. Vindran eleccions, aviat, o no?, però en vindran… que esperen que faci l’ampli electorat funcionariat català? Dons estic més que segur que no votaran mai més a qui retalla, humilia i maltracta materialment al seus empleats públics.

Els diputats s’han divertit al parlament català xerrant de Toros i collonades. Mentre que els  servidors públics cada cop tenim menys poder adquisitiu. Ells fan macro economia, mentre que nosaltres la fem micro, fem l’economia de casa. … i anar fent

Que passarà d’aquí a menys de tres anys,? Déu dirà, però retallant com ho fan ara, que no esperin cap vot dels funcionaris, o no? 

La Bula Apostólica con la cual, N. Smo. P. Pio  VII, Fulmina excomunión Mayor al Gobierno Francés

Berga, al segle XIX, va ser una ciutat molt cobejada per tots els bàndols en guerra, i per desgracia va haver-hi tantes guerres al segle XIX. Qui controlada militarment Berga, controlava l’accés als Pirineus.

Napoleó, l’emperador francès que volia dominar tot Europa, el 17 de maig de 1809 a Viena va firmar un decret pel qual els Estats Pontificis, quedaven incorporats a l’Imperi Francés, conservant el Papa la facultat de residir a Roma assignant-li una renda de dos milions de francs. Aquest text va ser promulgat a Roma el 10 de juny i el dia següent el Papa va la butlla d’ excomunió a Napoleó anomenant-lo d’usurpador. La tradició diu, segons l’Enciclopèdia Espasa que Napoleó en conèixer la seva excomunió va dir “Les excomunions del Papa no faran caure els fusells de les mans dels meus soldats!” . Napoleó va ordenar que ocupessin Roma els seus exercits, el Papa que era al castell de Sant’Angelo fou fet presoner i va ser conduït a Grenoble i més tard a la Savona on eL Papa i Napoleó es varen reunir en una violenta entrevista.

El 1812, es l’any també de les Corts de Cadis, per primera vegada a l’estat espanyol, es van reunir uns “diputats” per fer una constitució democràtica, vull dir seguint les pautes d’aleshores i amb un mercat caràcter liberal. 

Però, a Berga, que nou fou mai ocupada per l’invasor Francés, es resistia.. i la Junta Superior del Principat de Catalunya va establir-hi ocasionalment la capital, també era a Berga , Rafael d’Amat i de Cortada, el Baró de Maldà, que va s residir en un pis de la casa dels Peguera de la Plaça de sant Joan de Berga. La vinculació  dels Maldà amb Berga es va mantenir molts més dècades i trobem a la Baronessa de Maldà formant part de la comissió preparatòria de la festa de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt de l’any 1916. El Baró de Maldà, va escriure el seu dietari explicant tot el que passava a Berga dia a dia aquells anys els seus dietaris Calaix de Sastre estant editats per Curial de Barcelona i els que fan referència a la Guerra del Francés i Berga són els volums VIII (l’any1995) IX (l’any1999) i X (l’any 2003).

 És en aquest marc que cal entendre la dimensió política i la importància històrica de la publicació a Berga de La Bula Apostólica con la cual, N. Smo. P. Pio Papa VII, Fulmina excomunión Mayor al Gobierno Francés per a mi es clar, provablement el llibre més important editat mai a Berga.

Qui ocupava Berga, al segle XIX era qui de fet controlava els accessos directes amb França i amb Berga es controlava tot  el mig Pirineus. Al segle XIX, el Berguedà, com quasi tot Catalunya va ser terriblement assolat per diverses guerres, de fet ja a les darreries del segle XVIII ja va haver-hi la Guerra Gran del Carles IV contra la república francesa. A principis del segle XIX va haver-hi la guerra dita del Francès, Napoleònica o de la Independència, més tard els aixecaments integristes contra el Trienni Liberal o la revolta dels Malcontents i les tres carlinades. La gent del Berguedà va participar activament de forma volguda o per imposició a totes aquestes guerres que en definitiva assolaren la comarca, causaren molestíssimes morts, fam i destrucció arreu.

A Berga, que mai va ser ocupada pels exercits de Napoleó durant aquesta época també es varen editar aquest altres llibres :

Infraccion horrible y escandalosa de la Constitucion política de las Españas y tenaz y acérrima defensa de los derechos de los ciudadanos espñoles

Fitzgerald, Gregorio Antonio
Reimpreso en Bérga : en la Imprenta de S.E. la Junta Superior del Principado de Cataluña, 1812

Politica peculiar de Buonaparte en cuanto á la religion cat olica : medios de que se vale para extinguirla y subyugar los españoles por la seduccion ya que no puede dominarlos po r la fuerza
Cevallos Guerra, Pedro
Reimpreso en Berga : en la imprenta de la Junta Superior, 1812

Reconversion amistosa a los RR curas-parrocos y demas eclesiasticos del distrito señalado por el gobernador frances de Lérida, Baron D’Henriod, que han tenido la debilidad de prestar el juramento de fidelidad y obediencia al invasor de la España, Napoleon. Carta que les dirige un parroco no jurado del mismo distrito …

Berga : en la Imprenta de la Junta Superior, 1813

Edicto, El aumento del exército, con el menor posible detrimento de la agricultura, y artes, y la seguridad del ciudadano pacífico, asi en sus casas, como en los caminos, son dos objetivos que llaman altamente este principado …, se ha determinado S.E. à adoptar el de que se persigan à la vez con exquisita, y rigurosa diligencia los desertores, y malechores …

Text signat per Luis Lacy

Edicte datat a Berga el 7 de març de 1812

i uns Goigs a la Mare de Dèu de Queralt.

Enguany farà els 200 anys de la publicació d’aquest llibre, però n’estic ben segur que com tantes altres coses importants de la história de Berga passarà totalment desapercebut, ja se sap allò de, Berga és com és….. llàstima de no tenir ni memòria històrica, ni voluntat de defensar el ric passat de Berga.

Ramon Felipó  

més informació a http://www.raco.cat/index.php/Erol/article/view/172775

La Propietat del Castell de Berga al segle XX  El Castell de sant Ferran era propietat “de facto” dels militars espanyols després de l’Onze de Setembre de 1714. Però, al llarg del segle XX, per dues vegades ha estat de titularitat pública berguedana : primer en tota la seva integritat va ser de l’ajuntament de Berga i uns anys més tard una part va ser re-comprat pel Consell Comarcal del Berguedà. En aquest article només volem deixar palès, el que els llibres del Registre de la Propietat de Berga diuen de les vicissituds de la seva propietat i per acabar amb tot tipus interpretacions incorrectes o errònies sobre la titualirtat del Castell o de la propietat dels terrenys de  l’antiga caserna militar del pla de l’Alemany de Berga. El segle XX van ser una temps d’unes grans convulsions polítiques i socials. El 13 de setembre de 1923, el general Primo de Rivera, Capità General de Catalunya, va protagonitzar un cop d’estat contra el sistema parlamentari espanyol, imposant una dictadura militar que va durar set anys. Aquesta fou la primera dictadura militar d’aquest segle, després vindria la del general Franco que va durar quaranta anys. El regim dictatorial primoriverista va suprimir l’òrgan de govern supramunicipal català – la Mancomunitat de Catalunya - i a més d’això es va caracteritzar per una constant persecució a la llengua i cultura catalana, en canvi no va dissoldre mai ni les “Casas del Pueblo” ni certes organitzacions obreres. L’odi del dictador militar a Catalunya i al català el va portar a fer coses tant surrealismes i absurdes com : tancar el camp del FC Barcelona i l’Orfeó Català o a prohibir els Pomells de Joventut una organització catòlica de la mainada sortida dels lectors de la revista infantil Patufet.   L’Any 1924, el Castell fou lliurat, per una permuta, a l’ajuntament de Berga  

Sabem per un dels llibres municipals de Berga dipositat a l’Arxiu Històric Comarcal de Berga on en una anotació  del 28 de maig de 1924 es diu com serà l’”…Homenaje a la Bandera Española” s’explica “Habiéndose proyectado y aprobado en principio la celebración de la fiesta patria que se denominará fiesta de la BANDERA ESPAÑOLA coincidiendo tal celebración con las antiquísimas y típicas fiestas de la Patum, la comisión que dictamina, opina ser conveniente la modificación en parte del programa de la Patum evitando en lo posible la repetición de tandas de Patum”. S’acorda proposar que el dia 21 de juny saltin a les 9 del vespre 8 “diables Plens” i que el 22 del mateix mes fer la ”… toma de posesión de los terrenos que el Ayuntamiento cede al Ramo de Guerra (actual ministeri de l’exercit) en la Partida del Pla de l’Alemany, para destinarlos a emplazamiento del nuevo cuartel, posesionándose el Ayuntamiento del antiguo cuartel de San Francisco (l’actual convent de sant Francesc), Castillo de san Fernando y demás fortalezas que el Ramo de Guerra posee en esta Plaza”. Uns anys més tard, aquests mateixos terrenys del Pla de l’Alemany, quan el ministeri del exercit espanyol ja els havia inscrit al Registre com a propis, un altre consistori berguedà – durant la segona república - els va cedir a l’ajuntament de Barcelona per instal·lar-hi la Colònia Escolar Permanent. Mai no entendré, com cap dels regidors de Berga que va cedir els terrenys a l’Ajuntament de Barcelona ni el propi consistori barceloní republicà és va preocupar de rebre uns terrenys que uns pocs anys abans havien estat legalment lliurats a l’exercit espanyol i inscrits al Registre de la Propietat. 

La Vanguardia del 24 de juny de 1924 explica que mossèn Llorenç Sensada per la comunitat de preveres de Berga, va donar la benvinguda al general Barrera (el capità general de Catalunya) i que la Patum del vespre es va fer a les 10 de la nit, a les 11 es va fer un sopar a l’ajuntament i a les 12 la”…serenata por el Coro Unión Bergadana. Acompañado por la Banda militar, destacó sobre todo la pieza !Viva España¡. A continuación, se disparó un ramillete de fuegos artificiales, en que apareció la bandera española”. La revista La Comarca Bergadana de 29 de juny de 1924 publica una curiosa foto de la Patum d’aquell any. La Guita porta penjada al coll una bandera espanyola monàrquica i la Geganta un banda al pit amb els mateixos colors monàrquics. Això és pot consultar al meu llibre  Imatges de la Patum a la II República, (1) .

El militars espanyols van inscriure la propietat de tot el Castell al Registre de Berga el 25 d’agost de 1924, les seves dades registrals són a la inscripció 1ra. de la finca 1612, Volum 364, Llibre de Berga 48, foli 68. El valor que li fou donat és de 15.000 pessetes pels “titulars” o segons el Registre de Berga 100.000 pessetes. El comandant d’Intendència José Gener Noguera va actuar en nom de “estado Ramo de Guerra”. D’igual data hi ha la següent inscripció, la 2na., de la mateixa finca, que és la de permuta on coincideix el comandant i per l’ajuntament de Berga els càrrecs municipals de la dictadura : Ramon Maria Pujol i Serrais, l’alcalde i Francisco de Martín Llobet tinent d’alcalde.  

L’Any 1945, el Castell fou venut i privatitzat.  

            Segons es pot consultar al Registre de la Propietat a l’ inscripció del 30 de novembre de 1945, de la finca 1869, Volum 397, Llibre de Berga 53, foli 45, “…  el ayuntamiento de esta ciudad es dueño de la totalidad de la finca de la que procede la de este número por título de permuta… y por escritura autorizada por el notario de esta ciudad Eulalio Sánchez el día 14 de noviembre último en cumplimiento del acuerdo  de adjudicación y venta tomado en sesión ordinaria celebrada por el Ayuntamiento de Berga el día siete de los corrientes don Estanislao Boix Guitart y … como alcalde y … del mismo y en su nombre y representación venden la finca al principio descrita y segregada a Don Mario Massaggi Giavazzi (industrial bisuter italià resident a Barcelona) al precio de cincuenta mil cinco pesetas, pagada al contado, quedando así adjudicado definitivamente al comprador y aceptado por éste….” Es van imposar al comprador Mario Massagi una sèrie de condicions, com la de que no podria posar mai al Castell una fàbrica, hospital, taller o “establecimiento que pudiera crear peligros para la salubridad”. La titularitat municipal havia durat molts pocs anys. Ara bé, cal situar aquesta venda, i privatització del Castell en els anys de la misèria de la post guerra, quan l’ajuntament de Berga estava a la practica bancarrota. Massagi referia una part del Castell, hi va fer un hotel, restaurant i piscina, també va construir diferents xalets, encara avui existents, dintre del perímetre de l’antic Castell medieval. També voldria fer esment, que en aquells anys del franquisme va haver-hi dues controvèrsies a l’entorn del Castell, que no són objecte de cap comentari en aquest article, i que potser algun dia caldrà analitzar : sembla ser que la “Sección Femenina” del partit únic del règim franquista – la Falange Española Tradicionalista y de de las JONS – voldria haver adquirit el Castell, per fer-hi una mena de “Castillo de la Mota” (2) i la paralització de les obres, quan estaven pràcticament enllestides, de la primitiva piscina (3) feta construir per el senyor Massagi fora de les muralles del Castell, davant de Queralt Xic i de cal Diumenge, just al costat del camí vell de Queralt i de la carretera a sant Llorens dels Morunys o dels Piteus; aquesta obra incomplia la normativa de distàncies entre una piscina i una carretera.    

Rescat d’una part del Castell pel Consell Comarcal  

Al Registre consta que en data 22 juliol de 1988, la propietària d’una part del Castell, Josefina Vigano Cattaneo, a títol d’hereva de Mario Massagi, divideix part de la finca adquirida per Massagi a l’any 1945 en quatre de noves; de les que se’n reserva la propietat de dues finques i les altres dues que són :  finca 8267 i 8269, foli 43 i 50 del Llibre de Berga 139 i Tomo 667 són venudes al Consell Comarcal de Berguedà per 36.000.000 de pessetes. El comprador pel Consell va ser el seu president Jaume Farguell i Sitges, segons acords presos al propi Consell en dates 28 de juny i 12 de juliol de 1988. Durant la presidència de Farguell, sempre, es va preocupar d’aconseguir diverses subvencions per anar refent o millor reposant l’estructura del Castell a com havia estat a principis del segle XX, també Farguell va fer servir el Castell com a seu institucional del Consell Comarcal del Berguedà.    Conclusió El patrimoni immobiliari, públic i monumental o paisatgístic berguedà mai no està exempt d’algunes polèmiques com el propi Castell o els edificis propietat exclusiva de l’ajuntament de Berga del santuari de la Mare de Déu de Queralt (4). Ara, que la UNESCO, va declarar, el 25 de novembre de 2005, a la Patum com a “Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat”, la ciutat de Berga hauria de tenir molta més cura dels seus entorns històrics o barri vell, com : la Torre de la Petita, el Tossalet de les Forques, el que en resta de les antigues muralles prop del portal de santa Magdalena o de la Canya – l’actual Ronda Rector Moreta -, l’obaga i l’hostatgeria del santuari de Queralt … haurien de ser llocs per fruïció i esbarjo de tots els berguedans i/o forasters. Si Berga, vol ser un centre d’atracció turística, algun dia caldrà que el Consell Comarcal o l’ajuntament de la ciutat s’ocupin d’una vegada dels edificis públics monumentals – de titularitat pública - com el conjunt del Castell de Berga o l’antiga hostatgeria de Queralt.  

Ramon Felipó  

1. Llibres de l’Índex, Barcelona, 2007. 

1. EL Castillo de la Mota, fou refet per que la Sección Femenina de la Falange Española Tradicionalista y de de las JONS, hi tingués una residència permanent, usada per formar o millor deformar políticament a les seves joves militants.

1. Durant anys el forat, per a la piscina, va ser ben visible. Aquesta “piscina” inacabada era a un indret diferent de la que es va construir a dalt del Castell rodejada d’arbres i dels marlets de la muralla, al costat del bar de l’hotel i que va ser desfeta i re- emplenada pel Consell Comarcal per fer una gran plaça.  

1. Part del conflicte sobre la titularitat de Queralt entre la parròquia i l’ajuntament de Berga es pot seguir al llibre Queralt. El santuari de
   la Mare de Déu, El Mèdol, Tarragona, 2004.

Queralt 1974 – 2012   http://www.elmati.cat/articles/noticia.php?id=3483

A l’any 1974, mossèn Ballarín, el capellà custodi de Queralt,  va impulsar amb els aires nous del Concili Vaticà II la separació d’Església i Estat al santuari de la Mare de Déu. Entre ell per part de l’església i de l’Ajuntament de Berga el seu secretari Jaume Sanchez i Isac fou redactat el projecte de divisió del condomini, el mossèn sempre explica que qui el va mecanografiar era la Trini Mas.  

El 4 de novembre d’aquell any va firmar el document de la Partició del Condomini de Queralt el bisbe de Solsona i el 7 de novembre ho feia l’Ajuntament de Berga. Per al bisbat va quedar el temple i els seus annexos, la sortida on hi ha el campanar, i part de la planta baixa del santuari per a botiga de records, i la resta per a l’Ajuntament. L’Església es va comprometre a no instal·lar cap establiment d’hostaleria i l’Ajuntament a no permetre la venda de records queraltins a l’hospederia. El bisbe de Solsona va cedir tots els seus drets sobre Queralt a la parròquia de Berga.  

La signatura de la partició del condomini per Queralt posava fi al sistema que s’havia adoptat el 6 de setembre de 1923 quan es va signar la Concòrdia entre el bisbat i l’Ajuntament creant un Patronat del Santuari, que es va inscriure al Registre de la Propietat de Berga el 23 de setembre de 1923. Amb això es van acabar les picabaralles entre l’ajuntament i la parròquia berguedana per Queralt. Un fets ocorreguts el 8 d’abril l’any 1920 que són bons llegir al llibre d’actes corresponent a la sessió extraordinària de l’Ajuntament de Berga – dipositats a l’Arxiu de Berga -  diuen: “El arrendatario de la hospedería y tierras de Queralt propiedad de este ayuntamiento se había denunciado que por Orden de Rd. D. José Alsina, que dice ser capellán custodio del Santuario se practicaron obras de reforma en dicha hospedería cuyas obras consisten en derribar el tabique y la puerta del cuarto que ocupaba el capellán custodio que da acceso al corredor de la sala del primer piso y tapiar dicho corredor con otro tabique convirtiendo en una sola habitación lo que en realidad son dos (la del capellà custodi) la señalada con el número tres denominada de San Marcos cuya habitación forma parte integrante del arrendamiento hecho con Pablo Aspachs. Por unanimidad se acuerda que por la brigada municipal se proceda al derribo del tabique que se ha construido impidiendo el paso a la habitación de San Marcos en la actualidad arrendada como las demás al arrendatario Pablo Aspachs. Se requiere en debida forma y mediante notario al Rd. D. José Alsina para que en el término de treinta días deje libre y expedita la habitación que ocupa en el edificio hospedería y que previo dictamen de dos letrados demostrando la procedencia se interponga interdicto de recobrar contra el Rd. D. José Alsina que dio ordenes para efectuar las obras y contratar con albañiles que las efectuaron, debiendo quedar las cosas en el ser y estado anterior”. A la ple municipal era presidit pel batlle Luciano de Vilardaga, amb els regidors Viladomat, Puig, Vilajoana, Capallera, Peix i Serra. Per aquest fet, un envanet i l’ampliació d’una cambra del capellà, va sortir a la llum pública tota la problemàtica de la propietat de Queralt que feia anys que s’anava arrossegant. Queralt romangué tancat dos anys i mig; el bisbe de Solsona, Valentí Comellas no visitava, en aquests anys, cap de les esglésies del terme municipal de Berga. Els berguedans que havien de rebre el sagrament de la Confirmació es traslladaven a la parròquia de Sant Bartomeu de la Valldan. 

Les construccions parroquials ara, a l’any 2012, - gràcies a mossèn Barniol -, són de molt fàcil identificació, ja que estan quasi totalment renovades i adequades a les funcions que han de fer; mentre que les de la part municipal ja fa massa dècades que estan ben deixades de la mà de Déu i sense fer massa o cap servei per allò que havien estat encomanades. Les lluites i conflictes segueixen…, però ara entre l’ajuntament i una societat amb una concessió administrativa. Quin tràgic destí envolta al més emblemàtic dels santuaris marians del Berguedà !, que sempre hagi de romandre en disputes municipals i sense poder tenir encara un restaurant i una hostatgeria als edificis propietat municipal en exclusiva des de l’any 1974  per a fruïció de berguedans i/o  forasters.  

Ramon Felipó 

Queralt, El santuari de la Mare de Déu

El Mèdol, Tarragona, 2004 i  Llibres de l’Ìndex, Barcelona, 2011.

Villanueva J.,  Viaje literario a las iglesias de España,  València, 1821

Jaime de Villanueva va passar per Berga entre els anys 1806-1807. En el seu llibre Viaje literario a las iglesias de España no parla de Queralt, però explica que després de deixar la Portella va arribar a Berga d’on escriu: “Me hospedó el comerciante D. Pedro Puig, que es al mismo tiempo arquitecto inteligente, y ha transformado su casa en una academia de las nobles artes, en las cuales se ocupan con fruto todos los individuos de su dilatada familia: tiene talleres separados de dibujo, de escultura, de pintura y también un salón de música con la orquesta a punto, y varios instrumentos y colección de buenos papeles, y un órgano completo que se deja atrás a los de algunas iglesias” a continuació de Berga diu:  Pocas horas me detuve, y esas bastaron para desengañarme de que el archivo de la iglesia parroquial no contiene ninguna de las otras delicias que yo apetezco, y así me pase a la soledad del monasterio de Serrateix”. Podem afirmar que de ben segur Pere Puig devia de ser una de les persones de Berga més influents d’aleshores.

Ramon Felipó

Queralt, El santuari de la Mare de Déu

El Mèdol, Tarragona, 2004 i  Llibres de l’Ìndex, Barcelona, 2011.