El tràgic destí d’un líder catalanista
Especial Consulta sobre la independència
L’advocat i historiador Josep Benet va morir el març del 2008, abans de poder enllestir l’estudi sobre la vida i la mort del dirigent polític català Carrasco i Formiguera. Josep Poca va aplegar la informació i va poder publicar la tasca feta per Benet.
Víctima dels tràgics atzars que l’esclat de la guerra civil va propiciar a Catalunya, Manuel Carrasco i Formiguera és propietari d’una de les biografies més destacades de la política catalana del primer terç del segle XX. La seva existència, però, es va acabar prematurament quan el règim franquista el va afusellar a la ciutat de Burgos el 9 d’abril de l’any 1938. Després de fugir dels grups anarquistes descontrolats que van prendre les regnes a casa nostra durant els primers mesos de la contesa bèl·lica, el dirigent d’Unió Democràtica es va refugiar en una Bilbao assetjada i, finalment, va ser pres amb el destí ja conegut.
En el primer volum de les seves memòries, que no va veure sortir al carrer perquè va morir setmanes abans, Josep Benet explica com es va haver d’amagar durant les hores inicials de la guerra per la seva vinculació a moviments confessionals. No bastava la seva declarada catalanitat per mantenir-lo segur dels escamots que van matar impunement en aquells dramàtics moments de la història recent del país. A Manuel Carrasco Formiguera tampoc no li va servir ser un dirigent d’inqüestionable vocació catalanista. Haver defensat l’Església i, especialment, els jesuïtes durant la seva carrera parlamentària li va significar haver de pagar el peatge de l’exili per evitar ser assassinat al seu país. El dirigent democratacristià se’n va anar a Bibao, on va ser rebut amb tots els honors pel govern d’Aguirre. Aviat, però, va adonar-se que la situació de la ciutat de Bilbao començava a ser delicada. L’aliment hi escassejava i l’aviació nazi castigava no tan sols centres militars, sinó que també bombardejava la població civil.
En un viatge posterior a Euskadi, poc després, Carrasco i Formiguera va ser víctima d’una mala sort que s’anava tornant inevitable a mesura que avançava la guerra i s’apropava la victòria del bàndol franquista. Embarcat en el vaixell Galdames a Baiona (França) amb l’esperança d’arribar novament a Bilbao, es va veure implicat en una batalla naval que va acabar amb l’arrest de tots els ocupants. El destí del polític català estava marcat i, malgrat la llarga espera que va haver de viure a la presó de Burgos, es va acomiadar d’aquesta vida davant un escamot d’afusellament que ni la petició d’indult del Papa de Roma no va aturar.