Catalunya no s’escoltava Hamlet
La publicació de Shakespeare a Catalunya, a càrrec d’Edicions de l’Albí, s’inscriu en la feina de recuperació de la figura de Ramon Esquerra, que va començar fa tres anys amb Lectures europees.
L’estudi literari en aquest país va quedar orfe durant la guerra civil, quan un dels seus principals exponents, Ramon Esquerra, va morir al front de l’Ebre. Només tenia 28 anys, però ja atresorava un rellevant prestigi com a crític. El segell berguedà Edicions de l’Albí va rescatar Lectures europees fa tres anys amb una reedició que posava de manifest no tan sols el talent analític de l’autor, sinó també la voluntat europeista d’una cultura catalana que, a les primeres dècades del segle XX, va construir un sòlid edifici conceptual per consolidar-se entre les grans cultures d’Occident.
Shakespeare a Catalunya és un recull de la recepció que l’obra del genial dramaturg anglès va tenir a Catalunya des del segle XVIII fins a l’inici del XX. Tot i que Shakespeare va viure a cavall dels segles XVI i XVII, Europa no va tenir notícia de la seva producció fins que Voltaire i el seu prestigi la van donar a conèixer al continent, especialment a França, la primera meitat del XVIII. A Catalunya, però, el romanticisme va mirar més a Walter Scott que al catàleg de temes que ja havia proposat Shakespeare dues centúries abans. En l’estudi que va fer Ramon Esquerra entre el gener i el juny del 1935 als quaderns La Revista, i que la Institució del Teatre de la Generalitat de Catalunya va publicar el 1937, es percep que el país no va escoltar ni llegir Shakespeare amb la mateixa promptitud que els parlants de llengües com el castellà i el francès.
La primera versió catalana d’una tragèdia shakesperiana la va escriure Víctor Balaguer l’any 1878: Las esponsallas de la morta va ser «un melodrama romàntic inspirat en Romeo i Julieta», tal com explica Josep Maria Fulquet en el pròleg, on afegeix que «Balaguer és el primer que porta Shakespeare a l’escena catalana, i el primer que creu en les possibilitats literàries de la llengua pròpia». Les primeres traduccions en llengua catalana de les obres del dramaturg elisabetià van arribar poc després, a la darrera dècada del segle XIX. Però el recorregut fins als anys 30 del XX no va ser, en paraules del mateix Esquerra, gaire propici al llegat de l’autor de Hamlet: «els catalans no ens hem preocupat gaire d’adquirir un coneixement directe» de l’obra de Shakespeare, escriu. Un treball excel·lent en la millor tradició literària del país.