Arxivat en: Segarra
La comarca és molt humanitzada, però amb petits nuclis poblats, de llogarrets situats al final d’extensos camps de cereals, no fos cas que els rodals de quatre cases i església encara fessin nosa a l’hora de la collita
La comarca de la Segarra, entre la cua de l’Anoia, a Montmaneu-la Panadella, i la capital comarcal Cervera, és una plana notabilíssima trencada en la seva uniformitat per algun llogarret, per turons erms coronats de quatre cases i església o de quatre runes de parets que mantenen una verticalitat poc prometedora. Els llogarrets són menuts, amb poca gent, cosa que va dur a la reunificació d’antics termenals en municipis més grans. Tal és el cas de la Ribera d’Ondara, que aixopluga des del 1972 els termes de Sant Antolí, Vilanova i Sant Pere dels Arquells. La proposta d’avui és conèixer el darrer d’aquests pobles citats: Sant Pere dels Arquells. L’origen del poble està en l’església de Sant Pere, que a final del segle XI havia estat pensada per ser el nucli d’un monestir que mai no va arribar. L’any 1100 va passar a ser propietat del monestir bagenc de Santa Maria de l’Estany. A redós de les parets de la casa monàstica i de l’església va néixer un raval que és l’actual petit nucli de Sant Pere dels Arquells. És interessant, com sempre, llegir les pedres, i podrem veure com els vells murs són ara part d’alguns dels murs d’habitatges nous, i és que tot s’aprofita, sobretot si es té a mà i en uns moments històrics on a casa nostra el conservacionisme monumental no estava ni previst.
La porta d’entrada a Sant Pere és el pont de pedra sobre la riera; d’un sol arc, molsut. Però el que realment sobta és veure els tres avions militars d’algun exèrcit comunista de l’Est d’Europa aparcats dins una finca. Preguntats, alguns veïns expliquen que es tracta de peces per a col·leccionistes amb què tracta un segon resident. Convenim amb ells que Sant Pere dels Arquells no és precisament el lloc on hom pensaria trobar unes eines d’aquesta mena. El nucli urbà són dos carrers en angle recte i un altre que el tanca per l’oest. Totes les cases tenen un sobrenom, que llueixen en rajoles de ceràmica a tocar la porta. La quinta essència de la població és la plaça Major, a la qual s’accedeix per un portal de pas on hi ha l’entrada de la casa del rector; la placeta té un pou d’aigua que ha estat restaurat.
Què cal saber? La decadència de l’Estany arrossegà també Sant Pere, que el 1592 passà a mans del monestir de Santa Maria de Montser-rat, que ja tenia una propietat força a prop: Santa Maria del Camí. Montser-rat convertí Sant Pere dels Arquells en una granja regida per un prior. Aquesta situació es va mantenir fins a les desamortitzacions dels béns de l’Església i dels ordes religiosos del 1835.
Com arribar-hi? Per fer cap a Sant Pere dels Arquells podeu deixar la nova A-2 a la sortida de la Panadella i continuar per la carretera vella fins a arribar al destí proposat. També podeu sortir per Vergós i tornar enrere per la vella N-2. No té pèrdua tot i que no figura als indicadors.
Sense comentaris
Escriu un comentari
Escriu un comentari
Línies i paràgrafs trenquen automàticament, correu-i mai mostrat i HTML permès:
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>