“When you’re alone, and life is making you lonely, you can always go Downtown”. Quin addicte a Lost no recorda el sorprenent inici de la tercera temporada, que arrenca amb una melancòlica Juliet escoltant aquest fragment del clàssic Downtown mentre se li cremen les magdalenes (gran debut d’aquest personatge a la sèrie). I uns episodis després, un Desmond executiu i enfonsat es topa amb Charlie fent de músic de carrer, que li canta “Maybe you’re gonna be the one that saves me”, d’Oasis. Són només dos dels exemples del bon gust musical dels creadors de la sèrie, però també demostra que en aquesta producció no es descuida cap detall. Les cançons comercials són utilitzades en comptades ocasions (en tota la quarta temporada només en sonen 3), però quan fan aparició ho fan de forma justificada i per completar una història que desborda secrets, connexions i pistes (en resum, una joia). Tema a part són les composicions que el creador Michael Giacchino ha fet per la sèrie i que són realment les que acompanyen els personatges (cadascú té la seva melodia) i els moments més intensos. De melodies n’hi ha moltes. Aquí hi són totes.